Origen de la Cruzada Eucarística
L'esperit de la Cruzada es deriva del decret "Quam singulari" (1910) de Sant Pius X, qui va prescriure la comunió freqüent per als nins[cite: 2]. Concretament, la Cruzada va ser fundada —amb l'aprovació del Papa Benet XV— pel pare Albert Bessières el 1916[cite: 3].
La història va començar durant la Primera Guerra Mundial, quan un grup de dinou nines del col·legi Saint-Seurin (Bordeus) van escriure als generals francesos per oferir-los el seu suport espiritual[cite: 5, 6, 9]. Es van alinear sota l'estendard de Joana d'Arc per convertir-se en el seu "petit batalló"[cite: 10, 19].
El 13 de novembre de 1915, el Pare Bessières va visitar el col·legi i va veure un quadre on les alumnes anotaven les seves "municions sobrenaturals": comunions, oracions i sacrificis[cite: 23, 24, 25]. Impressionat, els va proposar organitzar la "Cruzada para Niños, una iniciativa de restauració cristiana a través de l'Eucaristia[cite: 26, 27].
Aquesta tasca va ser el germen de la vinculació de moltes escoles de La Salle amb la vida eucarística i les processons de Setmana Santa, tal com recordem a la nostra història a Inca des de 1933.
Pilars de la Cruzada
Pregària, Comunió i Sacrifici